Futur de la llar a mig termini

Imagina’t tornar a casa des d’una reunió d’empresa a la oficina. Només sortir, un cotxe autoconduït unipersonal et recull i t’emporta en cinc minuts a una parada de bus. El bus passa just en aquest moment i t’emporta ràpidament per uns carrers més aviat buits de trafic al teu barri a les afores. Allà passes uns cinc minuts caminant entre els carrers i gaudint com la gent volta pel barri i està a la plaça. Volies fruita fresca i t’apropes al mercat. Havies quedat amb la fruitera i t’havia dit que avui li acabava d’arribar nous productes frescos del camp.

Al passar pel teu carrer vas al magatzem. Hi ha magatzems a cada carrer on el correu i les compres online són dipositades pels missatgers. T’identifiques i demanes al magatzem des de el teu dispositiu l’oli que havies comprat del matí. Avui vols fer una ensalada i a casa ja no et quedava. El teu mòbil t’havia avisat i et preguntava si volies més. Just entres a casa, li dones l’oli a la teva cuina i et canvies de roba a la teva habitació. Quan tornes a la cuina l’arròs està a la taula i l’ensalada està preparada.

Això pot semblar un somni humit d’un mandrós però pot ser un futur proper. Fa vint anys no hi havia telefons mòbils, i les cabines telefòniques eren un ben públic ben preuat. Avui en dia ja no hi són ni es necessiten. La forma de viure en vint anys ha canviat, i els canvis han estat produïts des de la tecnologia. Noves formes de comunicació que han canviat els nostres hàbits de com gastar, com comprar, com comunicar-nos, com treballar i com esbargir-nos.

Ens han dit que en pocs anys tindrem cotxes autoconduïts, cotxes elèctrics (porten dècades amb aquesta història, ara sembla que sí), robots que fabricaran els nostres productes, traducció automàtica a temps casi real, i formes de compra diferents a les que hem experimentat anys anteriors. Però com serà el dia a dia a la llar? Com de millor podrem viure i escollir en que dedicar el nostre temps d’esbarjo?

La llar a la conquesta de la nostra vida

El titòl d’aquesta secció no és res nou. Ja és practicament el centre de la nostra vida. Però tal i com diuen que les ciutats tindrán molt pes en la vida ciutadana, la llar de cadascun potser tindrà un pes molt important també. La possibilitat de comprar des de casa, de treballar des de casa, de consumir oci (productes audiovisuals) des de casa… Però aquesta conquesta s’està produint també d’una manera contraria. L’augment de preus als pisos de la ciutat està creant molts pisos compartits, amb cuines i altres serveis compartits. Productes audiovisuals PPV incentiven al compartir per reduir costos, i la alliberació de certes tasques de treball rutinari està modelant la societat cap a unes activitats culturals i socials

És difícil de preveure els canvis socials al detall, perquè hi ha conseqüències que depenen d’activitat política pel damunt de la tecnològica, però podem jugar aquí a fer aquesta activitat de visionaris. El que sí sembla clar és que cada cop caminem cap a més possibilitats a la llar i amb més llar fora de la llar.

Smarthome al segle XXI

Els termes de Smarthome, Smart House o Domòtica van néixer al segle XX i van ser somnis des de el principi d’aquest segle i els primers autòmats. La possibilitat de lliurar les persones dels seus treballs domèstics diaris per poder invertir el temps en tasques més productives social i personalment. Aquestes tasques van des de netejar la casa, netejar la roba, netejar els plats, cuinar fins a arreglar els problemes que apareguin a casa. El canvi cap a una casa domòtica ha estat un canvi molt gradual que va passar per crear electrodomèstics per cada una d’aquestes tasques i fomentar la cooperació, connectivitat entre aquestes abans que crear un robot humanoide que ens substitueixi.

El futur proper d’una casa passarà poc a poc per:

• Nous electrodomèstics que ens facin algunes de les que ara difícilment es poden fer, com una cuina automàtica (per fregir, coure, o cuinar qualsevol cosa que pugui fer qualsevol persona).
• Noves millores als que ja hi ha, com millores al magatzem de productes alimenticis, com poder saber en cada moment que és el que tenim i quant ens queda de cada producte solament mirant en els nostres dispositius.

• Més connectivitat entre ells. No volem tenir perquè saber que passa amb la roba durant el procés de neteja (neteja, assecat, planxat i doblat), la cuina o altres processos (tal i com no interessa a la gran majoria com és cada procés de creació dels productes que comprem). Una interacció inicial i rebre les coses fetes. Aquests processos que impliquen diferents tasques consecutives hauran de estar coordinades per oferir aquests tipus de serveis finalista. La confiança del client i la seva despreocupació és la clau.

  • Neteja de roba Les sub-tasques en aquest procés són la neteja, assecat, planxat i doblegat de la roba. La interacció desitjable amb un sistema de neteja de roba seria la introducció de la roba i la recollida en un punt de recollida o emmagatzematge desitjat, netejada i doblegada. L’ordre als armaris i la recollida de la roba bruta continua essent un treball purament de l’usuari. Tota la energia necessària, la decisió del mode de neteja de la roba i la quantitat de detergent passa a ésser una decisió de la màquina si no hi ha una decisió definida de l’usuari (mitjançant la identificació del material de la roba i el color).

  • Cuina Les subtasques en aquest procés és la provisió de material primari, neteja dels aliments, tallar, cuinar i presentar en bols i plats. La interacció desitjable de l’usuari és la demanar els plats finals i l’hora de recollida, i potser la resta de plats per netejarlos i reutilitzar-los.

  • Neteja de la casa (ordre part humana) Netejar la pols als estants i al terra no es una cosa fàcil. Hem començat pel terra. Sembla fàcil. Tenim robots al mercat com Roomba que fan un bon treball. Exploren l’espai, eviten els obstacles i netejant el terra prou bé. A part de la millora, queda que tinguin la possibilitat de volar i netejar en prestatges i taules. Treient i posant la decoració present. Però hi ha coses que dificilment no és podrán delegar. Com l’ordre inicial de les coses, de la roba, la decoració… No estarà delegada ni es desitja.

Encara queda temps perquè cert ordre de la casa o fer la cama estiguin delegats a robots. Però les millores i la reducció de treball i temps de dedicació a les feines de la llar potser una gran millora, ja no sols per la gent, si no per la encara romanent mala divisió de tasques de la llar que perjudica a les dones.

Encara que algunes d’aquestes millores prometen tenir un cost reduït, altres no tant.

Agregació intel·ligent de l’ús

Quan es parla del cotxe autoconduït, es parla de una pèrdua del concepte de propietat privada. Avui en dia el cost d’un cotxe és molt alt, per l’ús en temps que fem d’ells (2 o 3 hores en un dia de 24 hores). La majoria dels mortals solament vol el cotxe per tenir un mitjà de transport ràpid i útil i es compren un cotxe considerant el pitjor dels casos (els casos especials pels quals necessiten el cotxe i difícilment es pot considerar alternativa) i no considerant el seu ús diari. L’advantatge d’un ús col·lectiu, ja sigui per lloguer a una propietat privada, d’una propietat comú d’uns quants propietaris que comparteixen l’interès del vehicle o per una propietat pública, que una institució finança mitjançant impostos; serà molt significativa.

No és una cosa aliena a molts dels electrodomèstics que utilitzem. Sembla llavors que la introducció de l’inici era més un spot empresarial que la vida real que ens trobarem (al menys la majoria) en un futur. Això no vol dir que no ens vagi a canviar la vida aquests avanços. Però haurem de renunciar una mica a l’individualisme estúpid introduït a la intro i fer un millor balanç de costos i usos.

Els costs i les millores que obtendríem en la agregació de la seva propietat i ús podria ser una tendència (ja sigui per l’espai que ocupi en una casa com pel cost directe de tenir i mantenir aquests nous electrodomèstics automàtics). Alguns d’ells s’incorporaran a les cases (fins i tot a les de baixa renta) com la mateixa neteja del pis o l’enmagatzem d’aliments, altres com la cuina o la rentadora de roba potser son forçades de sortir de la majoria de les llars (aquelles amb no exuberants ingressos). La forma en les que surtin (de qui serà la propietat) es caracteritzarà per les nostres decisions socials i polítiques.

Edificis amb zones comuns i serveis de neteja de roba i cuina (amb distribució de preus per cada plat demanat) inclosos com si fos un ascensor, bars/restaurants que puguis demanar el menjar abans i tenir taula per menjar i empreses per netejar roba com ara hi ha bugaderies o serveis públics de menjar i netejar.

L’administració pot intentar incentivar l’agregació de servei mitjançant impostos i creant software i útils per permetre i fer més fàcil la integració de serveis i de conviure amb la propietat compartida (ja sigui en el teu bloc d’edificis carrers o barris) de màquines que puguin proporcionar serveis. I lliurar així als humans d’altre de les tasques rutinaries més dures que hi ha (la coordinació de tasques i gestió entre les persones) i principal desincentivador de la propietat i ús compartit de serveis.

Hem de tenir cura, hi ha vegades que no fem un bon ús col·lectiu de les noves millores tecnològiques si la intervenció de l’estat no està present. La no intervenció, la negació de les millores o una mala intervenció per maldat o ignorància poden produir desequilibris socials. La millor manera és la educació, previsió i ràpida adaptació de les nostres institucions.

Avisos

• La gent continuaran desitjant menjar de qualitat en dies especials (la bona cuina no està en perill d’automatització).
• Hi ha serveis que no desapareixeran per un desig (eco-natural) o una voluntat humana de negar-se a delegar aquesta tasca a les màquines.